CA / ES

7CFW0395

Compartir

A Europa més de 500.000 dones han estat víctimes de mutilació genital i altres 180.000 podrien sofrir-la

Recentment s’ha celebrat a Barcelona la “I Jornada Mutilació Genital Femenina: Reflexions i reptes”, organitzada per Metges del Món/Médicos del Mundo, dins d’un programa que destina més de 25.000 euros a la prevenció de la mutilació genital femenina a Espanya i que el 2010 va atendre un total de 1.117 persones de 23 nacionalitats africanes.



En aquesta jornada hi han participat professionals dels diferents sistemes de protecció social (sanitari, social i educatiu, així com mediadors i associacions de persones subsaharianes, de Catalunya, Navarra i Aragó) els qui han reflexionat sobre les intervencions realitzades i debatut noves línies de treball. L’objectiu és aprofundir en la prevenció i l’abordatge de la mutilació genital per promoure un canvi real sobre aquesta situació.

“Jo vaig sofrir la mutilació i no em sento dona”

“Jo vaig sofrir la mutilació dins de mi, em falta alguna cosa, no em sento dona…”, va expressar sanglotant una mediadora, de professió infermera. “I fa poc va morir una neboda meva, dessagnada per l’hemorràgia – va  continuar -, però el més trist és que a l’any següent es va practicar la mutilació a la resta de les nenes de la família.”

La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica ancestral que encara conserven moltes cultures africanes. Més de 135 milions de nenes i dones de tot el món han sofert MGF i cada any 2 milions corren el risc de sofrir-la. Es practica aproximadament en 40 països. Es duu a terme de forma bastant generalitzada en Africa (28 països) sent comú a Orient Mitjà (Egipte, Oman Iemen, Emirats Arabes) i en comunitats musulmanes de Sri Lanka, Indonèsia, Malàisia i la secta Daudi Bohra de l’Índia. Acte dolorós i vexatori per a les dones implica conseqüències fatals per a la resta de les seves vides. 7CFW0215

Quatre tipus d’ablació

En els països occidentals aquesta pràctica es considera una violació dels drets de les dones i en cap circumstància es pot justificar basant-se en el respecte a les tradicions culturals o a cerimònies d’iniciació. Segons l’OMS hi ha quatre tipus d’ablació:

Tipus I: escissió del prepuci amb o sense escissió parcial o total del clítoris (sunna)

Tipus II:escissió del clítoris amb escissió total o parcial dels llavis menors. (Aquests dos primers tipus representen el 85 % de les pràctiques)                                            

Tipus III: escissió total o parcial dels genitals externs i sutura/ estretament de l’obertura vaginal (infibulació, 15% de totes les pràctiques)                                                      

Tipus IV: Burxades, perforacions o incisions en el clítoris o en els llavis, cauterització mitjançant abrasió, talls en la vagina…

“Negar-se és enfrontar-se a l’autoritat dels ancians”

-“Negar-se a la mutilació és oposar-se, enfrontar-se a l’autoritat dels ancians. Les xarxes familiars són extenses i la tradició fa gairebé impossible denunciar la pràctica…a més, portaries a la teva família a la presó…” -, va expressar una altra de les assistents a aquesta jornada.

– “Com a mediadores tenim un paper molt important: saber com formar com contactem amb la persona a la qual hem d’informar”, va manifestar la mediadora senegalesa Aissatou Gaye.

7CFW0342Fátima Djarra, mediadora de Médicos del Mundo en Navarra, és una enginyera civil de Guinea Bissau que contacta amb líders religiosos, cerca en registres d’associacions, serveis socials i centres educatius … i fa tallers amb dones, desenvolupant un treball de prevenció i sensibilització. Les dona cursos sobre malalties de transmissió sexual, violència de gènere, llei d’estrangeria, autoestima, economia domèstica i enquestes sobre mutilació… “També és molt important implicar als homes, als marits – diu Fàtima Djarra-; seria molt bó que els imans ens acompanyessin a parlar a moltes cases…”

 

És un error relacionar aquesta pràctica amb l’Islam

“En cap text islàmic ni en l’Alcorà es recomana aquesta pràctica. Els hem explicat a musulmanes subsaharianes que l’Islam diu que l’ésser humà està format de fang (matèria) i esperit diví i no tenim dret a mutilar… si el meu cos és de Déu no puc mutilar-ho. En aquest sentit agraeixo la iniciativa de Metges del Món per la labor que desenvolupa…”, així s’expressava Taoufik Cheddadi, islamólogo, sociòleg i Imant de la mesquita de Mataró.?- “Però hi ha altres imants que no denuncien o no fan pública la denúncia d’aquesta pràctica”, va dir una pediatra de Girona insistint en la necessitat que tots els líders col·laborin, “els marits no han de limitar-se a dir “és cosa de dones”, també han de participar en els tallers…”

Mutilacions clandestines o en viatjar les nenes als seus països

Existeixen moltes idees errònies entorn del clítoris i la mutilació: “si no estàs mutilada no et casaràs, no et voldran”, elements higiènics i estètics, culturals, espirituals…La postura de la societat immigrant és mutilar. Motius de la societat immigrant: tradició, acceptació (que no hi hagi rebuig en tornar al país), religió, por a la comunitat, control de la dona, control sexual, ignorància (mantenen la tradició sense saber ben bé  per què) submissió…

En comunitats d’immigrants procedents d’aquests països s’han produït alguns casos de mutilació, que han realitzat de forma clandestina persones que resideixen en aquestes comunitats o en viatjar les nenes al país d’origen. Les mutilacions es fan en grup, les realitzen comares, ancianes,  àvies…solament en presència de dones. Es duu a terme entre els 4 i 14 anys i ve observant-se que cada vegada es fa en nenes més petites, fins i tot en bebès. L’esdeveniment s’associa amb festivitats i regals. No obstant això, les conseqüències són psíquiques (sentiments de traïció, engany, decepció) físiques: hemorràgies, infeccions, fins i tot pot propagar-se el HIV en utilitzar el mateix ganivet per a totes les nenes, lesió d’òrgans, anèmies severes, menstruacions doloroses, malalties psicosomátiques, depressió…

Al nostre país, 6 a 12 anys de presó per als pares

Els Drets Humans emparen el dret a la integritat física i psíquica, no sofrir discriminació per raons de gènere i el dret a la salut. La MGF és una forma de violència cap a les dones que es troba tipificada en l’article 149.2 del nostre Codi Penal amb penes de 6 a 12 anys de presó que pot anar acompanyada de inhabilitació de l’exercici de la pàtria potestat, la tutela, etc.

La prevenció que promou  Metges del Món/ Médicos del Mundo implica un ventall d’opcions des de la sensibilització fins a la formació i capacitació dels professionals. S’han detectat com a factors de risc ser dona d’una ètnia on es practiqui la mutilació i el risc és imminent quan van a viatjar al seu país d’origen. En aquests casos l’actuació dels nostres professionals implicats en aquesta labor consisteix a detectar a aquestes nenes i els seus familiars, parlar amb ells, realitzar una labor de mediació i fer-los assumir un compromís preventiu.

Compromís preventiu

Aquest compromís consisteix en la signatura d’un document que, més o menys, s’ha redactat així: “Em comprometo a cuidar de la salut de les menors de qui sóc responsable i evitar la seva mutilació genital, així com acudir a revisió mèdica a la tornada del viatge…”

“S’han donat casos en què dos germans, noi i noia, acompanyats dels seus pares, van anar de vacances al seu país d’origen. El noi va tornar, la noia no, mai… Se suposa que la seva àvia o algun familiar li va practicar l’ablació del clítoris, però per temor a la revisió del forense al seu retorn ha quedat condemnada per a tota la vida a viure allí. D’aquesta forma no hi ha proves de la seva mutilació i els seus pares se salven d’anar a la presó”, ens diu una pediatra.

Els professionals que treballen a la zona de Granollers i voltants han detectat aquest any 59 nenes que volien viatjar al seu país i han contactat amb les seves famílies: els han donat bitllets d’anada i tornada, els pares han signat un document de compromís preventiu. També s’ha informat al jutjat que havien de viatjar i el jutge ha demanat una revisió, al seu retorn, obligatòria, amb el forense. “En aquest cas la resposta ha estat satisfactòria, han tornat totes les noies sense cap problema, sense cap lesió”, ens diu Lucía Galindo, caporal dels Mossos d’Esquadra, que realitza la seva tasca a l’Oficina d’Atenció a la Víctima en la Regió Policial Metropolitana Nord (Vallès, Maresme, Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià).

Tots els professionals reunits van manifestar la seva satisfacció pels èxits aconseguits encara que, van coincidir, hi ha molt camí per recórrer.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

There is no Event

També et pot interessar