CA / ES

portada_15_iemed

Compartir

Art, mobilització i comunicació en l’obra d’algunes artistes mediterrànies

La revista Quaderns de la Mediterrània núm 15 “Art i Comunicació a la Mediterrània” i el Seminari “Art i Mobilització a la Mediterrania”, publicada i celebrat respectivament aquesta primavera ( el mes de maig ) a Barcelona ens permeten acostar-nos a les reflexions de diversos i diverses artistes de la Mediterrània, justament quan s’han produït les revoltes i revolucions de primavera en diversos països àrabs.

 

Ens centrem però, en la participació de les dones artistes convidades al Seminari i les que han publicat en aquest número de la revista.

Tant en la revista com en el seminari s’hi han desgranat pensaments aplicables a totes les arts: El paper de les xarxes creatives, la representació i la mobilitat; la institucionalització de l’educació artística, la conceptualització de l’art i la professió; els mètodes d’investigació i les fonts; els materials; els contextos; la pràctica artística i el tractament de la imatge; el concepte d’hibridació en l’art contemporani i les paradoxes de la globalització; l’art del desplaçament; la identitat i la territorialitat del pensament; la comunicació sumada a l’intercanvi i a la participació; altres realitats i altres objectius en l’art i la crítica i els nous espais per a la reflexió social.

Maria-Àngels Roque, juntament amb Vicenç Altaió, ha co-coordinat aquest Seminari. Ella és la directora de Quaderns de la Mediterrània. Historiadora i Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona. És actualment Directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies del Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Com a antropòloga destaquen les investigacions Valors i diversitat cultural a les societats d’Europa i del Magreb (ed.) (1998), Mujer y migración en el mediterráneo occidental (dir.) (2001), El Islam plural (ed.) (2003), La Société Civile au Maroc (dir.) (2004), Literatures i nous espais de comunicació a la Mediterrània (codir.) (2004); Antropologia Mediterránea: prácticas compartidas (2005) y Anthropologie du Quotidien (2005). Ha impartit cursos a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris i altres centres d’investigació internacional.

Roque pensa que els i les artistes a banda de crear i emocionar poden fer crítica i mediació. Diu en  l’article “L’art, una experiència transnacional entre l’estètica i l’ètica”: El cine, el teatre, els audiovisuals, els diferents formats plàstics flueixen davant la nostra mirada quan s’aconsegueix establir un canal de comunicació. Davant la intolerància i els estereotips culturals deguts al desconeixement, l’art és més afectiu que la política a l’hora de crear missatges i generar empatia entre emissors i receptors. I continua en la Presentació del Seminari:  L’art pot empènyer a la comprensió entre les dues ribes, reduir la indiferència i transformar les seves societats, anar més enllà de la seva funció estètica per tal d’aprofundir en les motivacions, en les transformacions. En l’actualitat, les obres artístiques estan concebudes per despertar les emocions de l’espectador, però també per potenciar el sentit crític envers les problemàtiques existents. La cultura no és ni les institucions, ni els gèneres, ni les conductes, sinó les complexes interaccions entre tot això.

 Aposta doncs, la directora de Quaderns de la Mediterrània, per la diversitat i l’acte creatiu: La cultura es forja amb les diferents formes de la construcció de sentit, que aconsegueix donar un nou sentit a les configuracions en les societats incessantment marcades pel canvi i el conflicte. La diversitat constitueix una fascinant potencialitat creadora i un complex element de comunicació. D’aquí la importància de garantir la contribució artística com a factor de diàleg i d’estimular una reflexió entre creadors, representants d’institucions i associacions culturals, crítics i especialistes de les dues riberes mediterrànies a fi de construir ponts de coneixement imprescindible per dur a terme el diàleg.

Maria-Àngels Roque tant des de l’IEMed com des de la coordinació de la xarxa estatal de la Fundació Anna Lindh (fundació europea en honor de la ministra sueca assessinada) vetlla també pel reconeixement de les dones mediterrànies i perquè la mirada de gènere sigui present en les diverses activitats d’aquestes entitats. D’aquí que les dones artistes siguin força equitativament representades en ambdues realitzacions.


Quaderns de la Mediterrània 15: Art i Comunicació a la Mediterrània

Editada en anglès i castellà conté tres seccions: Dossier, Entrevista i Panorama d’actualitat.

El “Dossier” ha estat elaborat a partir dels articles de 18 intel·lectuals i artistes que reflexionen tant des del local com del conjunt de la Mediterrània i del planeta. Herman Bashiron, José Enrique Ruiz, Sílvia Naef, Martina Becker, Nadia Rawan, Céclie Boëx, Fanny Gilet- Ouhenia, Émilie Goudal, Anas Soufan, Joan Aicart, Edward W. Said, Rafael Argullol, Maria-Àngels Roque, Abraham Lacalle, Valentín Roma, Vicenç Altaió, Ma. Elena Morato i Michelangelo Pistoletto.

“Panorama d’actualitat” conclou la revista amb una miscel·lània de referències d’actualitat que van des de la ressenya que fa Giacomo Arnaboldi del llibre “Mediterranean Crossings: The Politics of an Interrumpted Modernity”, d’Ian Chambers, a l’anàlisi de Gozde Demirel sobre els “realitis” a la tv turca i als llocs web d’interès recollits per Elisenda Macià. 

Imprescindible destacar l’ “Entrevista”: “Sobre amor, nou feminisme i poder. Conversa entre Ghada Amer i Rosa Martínez al començament del tercer mil·lenni” a càrrec de la conservadora d’art Rosa Martínez que va desgranant el pensament de l’artista egípcia que: A través de les seves pintures vídeos i instal·lacions representa una refexió íntima sobre la dona i la seva situació en la societat actual. L’ús de codis propis de la pintura abstracta, que de tradició clarament masculina, permet a l’artista ocupar un terreny històricament negat a la dona per integrar-hi un univers femení.(…) Amer busca no la ihualtat entre l’home i la dona, sinó la independència d’alló femení, la veu que permet expressar la diferència sense passar comptes amb la tradició del poder masculí.

 
Ghada Amer parla de la seva obra des de ser dona, de les dones de la seva familia, de psicologia, de sexualitat, de la migració unidireccional, de la tradició cultural, dels feminismes ( en plural), de l’art i els nous mitjans, de la pintura abstracta en l’univers femení, etc.  Diu: La meva preocupació no és la igualtat sinó la independència, y després trobar-me una identitat o una veu per expressar aquesta diferència . (…) Només expresso les dificultats per trobar el  camí.

 

Seminari Art i Mobilització a la Mediterrània

                                   

maroun4                                       

 

Entre les artistes que hi vàren prendre part, Glòria Safont-Tria, diplomada i doctorant en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i l’ENSBA de París. Ha comissariat  reculls de vídeos d’artistes (Paris, Nuit Blanche, 2000), ha dirigit un taller a la ciutat de Venècia (New visions for Venice, 2005) i ha exposat el seu treball en diferents indrets  de Catalunya i de París i Itàlia.

El seu treball reflexiona sobre la comunicació que recorre un territori o espai físic, sovint des d’un aspecte social. Les possibilitats d’interactuar amb aquest espai s’adapten al format que li corresponen:fotografia, vídeo, dibuix o multi-tècniques Darrerament ha treballat, en grup, en projectes que es desenvolupen sobre el territori i les i els  habitants.

Maria Elena Morató, periodista i crítica d’art. Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre de l’Associació Internacional de Crítics de l’Art des de 1981. Compagina les disciplines de periodisme i pintura. Ha escrit articles per diversos diaris i revistes, i ha col·laborat amb diverses institucions i organismes en l’organització i realització d’exposicions i conferències. Ha publicat llibres en diverses editorials. Fou editora i directora de la revista bilingüe Zagafa-Cultura, des de la qual va tractar temes relacionats amb l’art i la literatura dels països mediterranis. En l’actualitat segueix el pols de la creació cultural en els països del nord d’Àfrica des d’una doble òptica; la recuperació de les manifestacions tradicionals o minoritàries i la integració dels diferents llenguatges de l’art en les noves societats.

                                                             

                                                                   art_movi


I des de Tunisia, Zeyneb Farhat, directora d’El Teatro (Tunis).Periodista i organitzadora teatral de manifestacions artístiques. És membre fundadora de la xarxa Danser dans le bassin méditerranéen. Formada en gestió teatral, va fer pràctiques al teatre de Toulouse i al taller Ste. Anne a Brusel·les. Des de 1987 és la directora encarregada de la programació, premsa i relacions públiques de El Teatro, el primer espai d’art i de creació independent de Tunísia. Ha organitzat i produït entre d’altres el documental Femmes artistes Arabes et la guerre (2007) l’espectacle de dansa contemporània Zangana, o les cinc edicions de plataformes de dansa contemporània en la mediterrània àrab Rencontres internationales Dama – El Teatro (1993-2003).

En la seva ponència “El Teatro de Tunis. El paper de les i dels artistes en les revolucions dels països àrabs”  aquesta dona vital i optimisme   ha aportat al seminari textos i imatges sobre la revolució a Tunísia del 14 de febrer que mostren el posicionament de la gent de la cultura i la intel·lectualitat. En el  material de filmació dels esdeveniments culturals celebrats durant els dies més actius de la revolució tunisiana s’hi veuen  artistes joves, moltes dones joves, que actuen, que reciten, que canten, que fan música, instal·lacions i performans...Afirma amb convenciment: La gent, joves majoritàriament, varen apostar pel treball, per la llibertat i per la dignitat nacional, demostrant una gran maduresa en la revolució! La Joventut no vol migrar!…Revolució, si!. Aquesta vegada ha estat una revolució i la seva originalitat és la seva forma, aturant tot el país i que el país hagi canviat totalment lluitant coordinadament per les pròpies necessitats. Heu de saber que Tunísia és laica i no hem d’acceptar el concepte de laïcisme com a símil d’ateisme que han utilitzat el partit al poder i els islamistes per confondre la gent.

La circulació de la informació ha passat sobretot per facebook i sempre al marge dels partits polítics, que han hagut de preparar corrent programes alternatius. Ara la gent del teatre i del cinema es mouen a través de les xarxes socials per realitzar accions col·lectives i consolidar el paper de l’artista en la societat fent valer la seva mirada crítica.Creen els projectes des de la cultura i amb els diners de la solidaritat.

Zeyneb Farhat vol fer saber que els i les artistes de teatre han estat detinguts i represàliats i en canvi no ho ha estat la intel·lectualitat: Nosaltres tenim l’obligació d’estar amatents al que està succeint a les ciutats, com a dones i homes de cultura, i afegeix: hem de mantenir una certa distància per donar exemple i desencadenar accions crítiques de consciència ciutadana. Estem rebent la ignorància per part dels partits polítics i per això estem treballant des de la ciutadania. Cada grup artístic té un projecte de vigilància democràtica i de solidaritat ciutadana. De moment tenen 10 projectes en marxa contemplant la incardinació de plataformes filosòfiques, dones i comerç just, equilibri ecològic i mediambiental i creació de professions.

Per reblar la seva aportació posa el dit a la nafra amb els estereotips: Els programadors d’Europa busquen les companyies i artistes que s’ajusten al seu imaginari i no a la realitat artística actual. Aquesta revolució donarà una altra imatge allunyada de la de la dona oprimida i del luxe dels casinos. Avui en dia ja no està permesa la ignorància.

maroun3
D’esquerra a dreta: Zeyneb Farhat, Domènec, Mª Àngels Roque, Rima Maroun, Emanuela Baldi.

 


maroun1
D’esquerra a dreta: Zeyneb Farhat, Domènec, Mª Àngels Roque, Rima Maroun, Emanuela Baldi.


La fotògrafa i artista Rima Maroun de Beirut es va graduar en un màster en fotografia, el 2006 va co-fundar ”collectifKahraba”, un grup d’artistes que utilitzen les arts visuals i escèniques com a mitjà d’expressió. Va rebre el 2008 el Premi de la Fundació Anna Lindh de Ddiàleg a través de l’Art i la Cultura per la seva sèrie de fotografies titulada “Murmures …”. Ha exhibit la seva obra en nombrosos països tals com Itàlia, Hongria, Síria etc. Des del 2009 està activament implicada en la dansa, participant en les dues edicions de Tkween BCDC. Va ser l’encarregada de l’organització del “the 2010 EU photo competition” sobre el canvi climàtic i medi ambient al Líban, i va participar com a fotògrafa a l’espectacle “Mushrooms and fig leaves”, dirigida per Omar Rajeh.

Sentir parlar a  Rima Maroun és reflexionar i fer-ho en col·lectiu. És incorporar i alhora divulgar amb art tot alló que és solidari, que ens acosta a les vivències humanes, al seu medi i a la seva història i a la por a perdre la memòria. Val a dir que les imatges que passà de les dues series fotogràfiques que presentà varen ser seguides amb molt d’interès per tota l’assistència. Valors com la vida i el silenci, els rostres i la seva absència, l’urbanisme deshumanitzador, etc formen part del treball d’aquesta artista que tot i ser-ho en solitaria sempre cerca el grup, el col·lectiu, les aportacions mutues.

I finalment, Emanuela Baldi és una artista adscrita a Love Difference – Artistic Movement. Llicenciada en literatura i llengües estrangeres per la universitat de Florència i màster d’àmbit cultural per la Unió Europea. Des de 2003 col·labora amb la fundació Cittadellarte-Fondazione Pistoletto. Actualment és la Coordinadora del Projecte polític d’aquest moviment artístic. Es tracta d’una associació cultural internacional sense ànim de lucre que funciona a partir de la constitució d’una xarxa de projectes creatius amb l’ objectiu d’ intentar transformar d’una manera responsable la societat civil i el diàleg cultural. Per aixó aspiren, tal i com diu l’artista i president de Love Difference-Moviment artístic per una Política Intermediterrània, Michelangelo Pistoletto a: un Parlament Intermediterràni; cultural abans que polític. Un Parlament Cultural Mediterrani en connexió amb el Parlament Europeu: una iniciativa voluntària, no governamental i políticament independent , promoguda i integrada per artistes d’Europa i diverses personalitats de la cultura.

 

Podeu veure en aquest vídeo una mostra de les propostes artístiques que es presentaren en el seminari. 


  

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Tona Gusi. Fotos Isabel Codina

Tona Gusi. Fotos Isabel Codina

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

There is no Event

També et pot interessar