CA / ES

DSC_0406

Compartir

Convocada la setena jornada de vaga general a França el 28 d’octubre

Les dones pressionen el govern contra les reformes sobre la jubilació

Joves, estudiants, jubilades i treballadores s’expressen aquests dies contra la reforma de la jubilació a França. Les dones i joves en són les primeres afectades perquè l’edat de jubilació s’allarga des dels 60 fins als 62 anys, i la jubilació amb els ingressos complets passa dels 65 als 67.


Als carrers continuen les manifestacions. Encara hi ha refineries bloquejades i es fa difícil aconseguir gasolina. Instituts i universitats, en assemblea permanent, també voten pels bloquejos. És un moviment social que no s’atura i que augmenta cada vegada més.


El president Nicolas Sarkozy va pressionar el Senat perquè prengués la decisió amb un vot únic. En conseqüència, el Senat va adoptar el projecte de Llei amb 177 vots a favor i 153 en contra, després d’un debat que va començar el 5 doctubre passat. La UMP (Unió per un Moviment Popular), el partit del govern, i el grup de centre, van votar-hi a favor. El Partit Socialista i els partits de l’esquerra van fer-ho en contra. Amb tot, falta l’aprovació del Parlament, que s’ha de pronunciar el dimecres 27 d’octubre. 


Els sindicats continuaran les protestes per pressionar el govern, independentment de si el Parlament vota a favor o en contra de la llei. Han convocat una setena jornada de vaga general per al dijous 28 d’octubre, i una altra per al 6 de novembre. 


A continuació recollim opinions de dones de diferents professions i oficis, entrevistades a diferents manifestacions i assemblees, i també de joves d’instituts i universitats.


Les treballadores, les més afectades per les mesures


Totes les entrevistades s’han queixat que les dones seran les més afectades per la reforma. Els homes també es veuran afectats, han dit, però no tant com elles. El motiu principal, que les dones solen ser les que tenen cura dels fills per més temps, i són les que s’acullen als permisos de maternitat, deixant de banda la feina fora de casa durant alguns anys. D’altra banda, pel fet de tenir criatures ja són discriminades, i tenen més dificultats per poder mantenir l’ocupació.


Segons Ibeth, a les dones els afecten més les mesures perquè segurament es van posar a treballar després d’haver educat els fills, entre 1950 i 1970”. Tot i que la llei francesa dóna a les dones els mateixos drets que els homes, no senten que aquestes lleis es compleixin, perquè pateixen discriminació de manera quotidiana. A més, se les paga menys que als homes pels mateixos llocs de treball. Michelle treballa a Inspecció del Treball, i ha estat testimoni de com algunes dones han estat discriminades per estar embarassades: “Els empresaris no admeten per treballar una dona que tingui fills o que en vulgui tenir, perquè farà servir el permís de maternitat. A moltes dones embarassades se les fa fora per raons absurdes… A la feina he vist molts casos de dones que els han tret el càrrec perquè estaven embarassades”.


Grve_Gneral_lycens 

Els homes, tot i tenir els mateixos drets que elles, no s’acullen als permisos que dóna la llei i això fa que, moltes vegades, o gairebé sempre, siguin les dones les que acaben deixant la feina, o fent treballs a temps parcial. La seguretat social, a més, és cada vegada més feble, tal com explica la representant de Femmes Égalité (Dones i Igualtat): “Hi ha poques estructures per poder cuidar els nostres fills o filles. És difícil, perquè si treballem necessitem algú que en tingui cura”. Respecte de la salut també assenyala retrocessos: “Hi ha reformes que inclouen reestructures als hospitals públics, i tots els serveis que impliquen sanitat per a la dona. Es tanquen, per exemple, els centres de contracepció, els centres per a la interrupció de l’embaràs, la ginecologia i la maternitat, perquè no són serveis rendibles per a un hospital públic”.

Christine, treballadora de la seguretat social, concretament a l’Assurance Maladie (sector salut), comentava que “no es reemplaça el personal en alguns llocs de treball, el pressupost és cada vegada menor i, a més, en aquesta institució el 70% de treballadors són dones”.

Les dones, d’altra banda, accedeixen a treballs més precaris que els homes, o poc reconeguts socialment. Solen tenir contractes a temps parcial, a més de temporals, per la qual cosa cotitzen menys temps i, en el futur, tenen menys ingressos durant la jubilació. Sobre això, Nelly Martin, de la Marxa Mundial de Dones (MMM), ens explicava: “Quan la dona arriba a la jubilació té un 40% menys de jubilació que els homes, i un 20% de diferència salarial, perquè moltes dones paren de treballar un, dos o tres anys, per tenir cura de les criatures, i la majoria de les vegades es reincorporen a temps parcial”.

Davant el canvi de la llei, les dones tindran dues opcions: o treballen fins als 67 anys amb una taxa de cotització completa o, si se’n van abans, tindran una jubilació més baixa. D’altra banda, les dones continuen en els anomenats “treballs femenins”. Així ens ho fa notar una altra representant de Femmes Egalité (Dones-igualtat): ”Les dones no arriben als 40 anys de cotització demanats a França. Aquesta reforma les farà treballar fins als 67 anys, i això és pràcticament impossible per a les dones venedores, les caixeres o les que treballen a la neteja. Hauran de deixar de treballar abans de complir els anys necessaris per cobrar la jubilació. En conseqüència, acabaran tenint jubilacions de misèria”.

Les joves volen intervenir en una decisió que també les afecta

Les joves saben que els costa molt trobar feines relacionades amb les seves professions els primers anys de treball, que són els més difícils per a inserir-se al món laboral. De vegades, han de fer pràctiques o tenir contractes només a temps parcial. D’altra banda, si la gent més gran no es jubila, no podran reemplaçar-los fins més tard, com explica una estudiant d’un institut del barri Llatí del centre de París. “Si les persones ocupades continuen treballant molt de temps, tal com està la taxa d’atur juvenil, les persones joves no trobaran feina. A més, si comencen a treballar als 35 anys o fins i tot als 40, tampoc no tindran una jubilació amb el temps cotitzat que és necessari”.

Aquestes joves es queixen també que, tant elles com ells, pel fet de ser joves són poc escoltades, i no tenen la capacitat d’intervenir en una decisió que els afectarà la resta de la vida. Una sindicalista de la UNEF (Unió Nacional d’Estudiants de França) explicava: El govern ens diu que som molt joves per comprendre això que passa, però, a França, als 13 anys ja ens poden enviar a la presó, als 16 anys ja podem muntar una empresa… Però no tenim dret a manifestar-nos. Per a les persones joves la reforma també és un gran problema”.

Hi pot haver altres estratègies per pagar les jubilacions sense necessitat d’augmentar els anys de treball, comentava Danièle, una dona jubilada i militant d’ATTAC (Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres), la dona més visible de la qual a Europa es Susan George: “Hi ha una altra manera de reformar la jubilació, concretament, obligar els accionistes i tots els professionals de l’àmbit financer a pagar una cotització per a la jubilació, i no que ho facin només els assalariats”.

Mentrestant, dones i homes continuen organitzant-se a tot França perquè el govern retiri el projecte de llei.

Catalina Carmona, Col·laboradora de La Independent

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Catalina Carmona. -París

Catalina Carmona. -París

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.

There is no Event

També et pot interessar