CA / ES

Compartir

Cristina Kirchner i Dilma Rousseff, dues presidentes i una petició

 

A Catalunya lliuren una carta al Cònsol d’Argentina

Organitzacions de drets humans i feministes aprofitaren la primera visita oficial de la presidenta del Brasil a l’Argentina el darrer diumenge, per fer-li arribar una carta on li demanen la commutació de pena a la pressa política argentina Karina Germano.


Simultàniament, a Catalunya se li entregava una carta al cònsol argentí amb la mateixa petició signada per un diputat del Congrés espanyol (d’ERC), tres diputats del Parlament de Catalunya (dos d’ICV i un de SI), representants de CGT i CNT, cantants com Manu Chao, escriptors com Julià de Jodar i representants d’entitats pro-drets humans com Justicia i pau, l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, l’Associació Memòria Contra la Tortura i l’Associació Argentina Contra la Impunitat, entre altres. Centenars d’organitzacions d’un total de 20 països esperen que Dilma Rousseff i Cristina Kirchner coordinen i executen aquesta petició.

 

 

 

 

 

Dilma Rousseff
  

Cristina Kirchner

           

L’any 2002 Karina Germano va ser condemnada al Brasil a 30 anys de presó pel segrest de l’empresari Washington Olivetto, tot i que els 14 testimonis i els responsables del segrest, membres de la cèl·lula del grup Frente Patriótico Manuel Rodríguez i del MIR (xilè) declararen que Germano no estava vinculada ni en coneixement de l’acció.

La llei d’execució penal brasilera preveu sortides transitòries amb una sisena part de la pena complida. Quan li mancaven 49 dies per accedir a aquest dret, l’any 2006, uns motins violents a la presó Carandirú de Sao Paulo on es trobava feren que el expresident Néstor Kirchner, a petició de la mare de la pressa política, autoritzés el seu trasllat a presons argentines per garantir la seva integritat física. Un cop en terra argentina se li negà l’accés a les sortides transitòries a les que tenia dret segons la legislació brasilera amb la que se li havia condemnat. L’argument de la Corte Suprema fou que la legislació argentina requereix l’acompliment de mitja pena per accedir-hi. És clar que Karina Germano es troba a l’espai nebulós de relacions bilaterals entre dos països on el que determina és la voluntat política per sobre les legislacions.

Karina Germano, que visqué 22 anys exiliada a l’Estat espanyol, és una activa militant contra la impunitat de la dictadura argentina i membre de l’organització HIJOS amb la que buscava les traces del seu pare desaparegut durant la dictadura argentina. El fiscal que li negà el que la llei habilitava fou Oscar Hermelo, a qui la Procuradoria de la Nació apartà de la seva funció per estar vinculat a la causa ESMA (delictes de lesa humanitat perpetrats durant la dictadura a la “Escuela Superior de Mecánica de la Armada”). El pare de Karina Germano desaparegué desprès de ser detingut a l’ESMA l’any 1976.

 

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

There is no Event

També et pot interessar