CA / ES

Compartir

‘El País de les Dones’ on tenen cabuda els homes

Gioconda Belli presenta la seva darrera novel.la a Barcelona a duo amb la periodista Joana Bonet  


¿S’imaginen que els homes tinguessin una cosa així com una excedència pagada per 6 mesos i tinguessin l’oportunitat i el gust de cuidar i veure créixer els seus fills? Doncs aquesta va ser la decisió de Viviana Sansón, presidenta d’un petit país llatinoamericà anomenat Fagu, el govern i les persones que l’integraven en tots els nivells de l’administració, eren exercits només per dones. “Una decisió sàvia i creativa per incorporar l’experiència femenina de tendresa i cura” davant aquest “món ferit i colpejat i a punt de desaparèixer” en el qual s’ha d’establir un “ús diferent del poder”. Perquè en aquest segle XX “ja totes les persones ens hem adonat que tenim un planeta finit i l’hem de cuidar. Necessitem una revolució que ens ajudi a preservar el món amb un ús diferent del poder”.


Aquest és el principal argument de la novel.la El país de les Dones, de l’escriptora nicaragüenca Gioconda Belli, explicada i presentada a duet amb la periodista Joana Bonet a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. 

 

 

“Les dones estan arribant al poder però les estructures encara estan organitzades i dissenyades pels homes”. Per això, en la seva novel·la, Belli crea una ficció perquè siguin les mateixes dones les que organitzen, perquè elles han de “canviar les regles de joc”, explicava aquesta exministra de Cultura sandinista, que creu que el president Daniel Ortega “ha perdut els escrúpols pel camí cap al poder”. “És ben dolorós -lamentava- veure aquesta ficció i aquest travestisme de la revolució a Nicaragua”.


“Sempre he estat feminista -explicava aquesta poetessa i novel.lista- però amb canvis amables, perquè de vegades ha estat una actuació “femellista”, és a dir un sexisme una mica al revés. Diguem que li falta un component seductor o alguna cosa així com pebre, crema batuda i maduixes, al feminisme”, va dir tot fent broma. Malgrat que també, va dir Belli, ens hem de despullar de “l’haver de ser”, d’aquesta “mena de programa que portem incorporat genèticament, que ens fa complaure i servir als altres; aquest virus pel qual sempre et sents culpable sempre per no fer tot el que t’han assignat com a dona, almenys en la nostra generació “, explicava.


Belli creu que s’ha de pensar en una altra manera d’organitzar el món i cal “canviar com funcionem els homes i les dones”. Perquè “ells tenen esposes, però les dones no tenim esposes que ens cuidin”, deia. “Aquesta idea de cuitadania, el nom tan original vaig aprendre a Espanya, l’hem d’incorporar a tota la humanitat perquè no pot ser que encara visquem escindides i estripades entre la vida privada i la feina”, va dir. “Cal canviar la manera com funcionem i fer la revolució de com vivim”, va afirmar Belli, “és això que jo dic en la novel la “ideologia del felicisme”, i que a Butan ja han incorporat amb el nom d’Índex de Felicitat Humana en contraposició al Producte Interior Brut”.



La periodista Joana Bonet recordava, en presentar el llibre, que a l’Amèrica Central, la regió de la qual Gioconda Belli és originària, la realitat és ben diferent a aquesta ficció creativa i positiva de la novel.la, ja que el feminicidi, -que ella està investigant- ha triplicat els seus crims en una dècada en tres dels seus països: Guatemala, El Salvador i Mèxic.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

There is no Event

També et pot interessar