CA / ES

a_euromescog

Compartir

La revolució al món àrab neix de la pèrdua de legitimitat dels seus governs

Europa ha de reestablir la seva credibilitat després d’haver recolzat dictadures durant anys

La setmana passada expertes i experts sobre Tunísia, Egipte i de think tanks de polítiques mediterrànies es van reunir a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) de Barcelona per analitzar l’onada de canvis al món àrab, parlar sobre les claus de la transició a la democràcia i dels possibles futurs escenaris a la regió.

A la roda de premsa i a la taula rodona -organitzada conjuntament per l’EuroMediterranean Study Comission (EuroMeSCo), l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i de la Xarxa de Dones Periodistes amb Visió de Gènere tres paraules van ressonar per sobre de les altres: legitimitat, por i credibilitat. Segons Bichara Khader, director del Centre d’Études et de Recherches du Monde Arabe Contemporain (Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica), les revoltes al món àrab s’expliquen per la pèrdua de legitimitat, la històrica lluita per la independència, la redistribució de la riquesa econòmica i en alguns casos la representació de l’autoritat religiosa sobre la que els règims havien basat la seva permanència al poder.

El final de la por com el principal element de la revolució va ser subratllat especialment pel degà de la facultat de Ciències Polítiques a la Future University d’El Caire, Abdul Monem Al Mashat.

Reestablir la credibilitat perduda després del llarg recolzament als règims és, en canvi, el desafiament al que s’ha d’enfrontar Europa davant el nou escenari. El tema ja va sorgir a la taula rodona, però va ser sobretot al seminari Promoting Democratic Reform in the Mediterranean, en el que hi van participar una vintena de representants de xarxa EuroMesCo i van concretar propostes en aquesta direcció.

Segons Rym Ayadi, tunisiana i senior Research Fellow del Centre for European Policy Studies, entitat col·laboradora al seminari, “a mitjà i llarg termini la Unió Europea ha de portar a terme una estratègia de creixement sostenible i incloent a la regió”. “Com hem vist, al sud del Mediterrani hi ha molta gent amb formació acadèmica que no acceptaria feines no qualificades i mal pagades. Fins al moment, Europa s’ha aprofitat de la mà d’obra barata. Ara s’ha de promoure una estratègia que comporti innovació i més oportunitats de treball qualificat i també donar assistència tècnica a la societat civil dels països del món àrab”, va apuntar Ayadi.

Segons Ayadi els possibles obstacles per a un futur escenari més sostenible són la instrumentalització de la revolució, la debilitat dels partits de l’oposició, l’islamisme i el rol de l’exèrcit en països com Egipte, té un gran poder econòmic: “Igual com l’han utilitzat ara per recolzar la revolució podrien fer-ho demà en un altre sentit”.

S’ha parlat poc del rol de les dones en el futur món àrab. “Encara que les dones tinguessin un rol molt actiu a la revolució tunisiana, no hi ha una traducció en la presència al govern”, va subratllar Ayadi, i va afegir: “Evidentment aquest no és només un problema a Tunísia, però crec que Tunis, per la seva relativa igualtat formal entre homes i dones pot ser el país que impulsi una igualtat real de gènere a tota la regió. Les associacions de dones i la societat civil tenen un rol molt important, però queda un llarg camí per recórrer”. 

Una pèrdua de legitimitat que segons el professor de relacions internacionals a la Universitat de Tunísia i director del Centre d’Études Méditerranéennes Internacionales, Ahmed Driss, ha estat accelerada per la crisi econòmica que ha portat a molts dels que recolzaven el règim per interessos econòmics a començar a deixar de veure-hi tants avantatges.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

There is no Event

També et pot interessar