CA / ES

Invitacion-de-boda-horizontal-Minimalista-Blanco-y-negro

Compartir

Llibres, feminismes i claus d’emancipació contra el patriarcat

Encara que separades a la història per poc més d’un segle, Rosa Luxemburg i Berta Cáceres són lluitadores per l’emancipació de les dones connectades per les seves idees i per haver estat assassinades pel poder patriarcal.

Totes dues han esdevingut guia i inspiració per als moviments feministes d’avui.Així va transcendir en la presentació especial de dos textos que al·ludeixen a la vida d’aquestes dues dones revolucionàries: Qui va matar Berta Cáceres?, per la seva autora Nina Lakhani, i «La revolució ho és tot, la resta són minúcies». Un homenatge cubà a Rosa Luxemburg al centenari del seu assassinat, per Yohanka León del Río, una de les seves compiladores.

Tots dos volums van ser presentats el 2 de març pel canal de Telegram de la plataforma feminista que porta el nom de la líder indígena hondurenya, coincidint a més amb el sisè aniversari del seu assassinat i en el context de la jornada de celebració pels 10 anys de la Xarxa Feminista Berta Cáceres, que articula el grup Galfisa de l’Institut de Filosofia.

En la seva intervenció, Lakhani, periodista, corresponsal a Centreamèrica i a Mèxic de diversos mitjans com The Guardian, BBC, Al-Jazira, entre altres, va subratllar que el text, basat en més de 100 entrevistes, col·loca la vida i la mort de Berta a la història d’Hondures, en un context geopolític, geosocial, on destaca el cop d’Estat del juny del 2009 com un abans i un després en aquesta nació.

Qui va matar Berta Cáceres? és més que una biografia de l’activista hondurenya i la seva família, és una radiografia d’Hondures i Amèrica Central, una aproximació als anys en què ella es convertia en una lluitadora social, indígena, política… ia aquella capacitat única que Berta tenia per entendre i explicar la seva lluita local en un context global, regional, i polític… i unir diferents moviments com els camperols, els mestres, el moviment rural i l’urbà, va dir l’autora del text.

“Ella tenia això molt clar i sabia que alguna cosa li passaria, de manera que des de l’inici estava preparant la seva família i els seus companys per a la seva absència”, va assenyalar Lakhani.
Va recordar l’onada de repressió a què va ser sotmès el moviment social que Berta va impulsar com a fundadora del Consejo Cívico de Organizaciones  Populares Indígenas de Honduras (COPINH), des del qual va liderar manifestacions en defensa del medi ambient, es va oposar a les multinacionals extractivistes i va reclamar els drets ancestrals dels llenques, el seu poble indígena, causa que li va costar la vida el 2 de març del 2016.

“La investigació de l’assassinat de Berta mereixia una feina més profunda i així va néixer la idea d’escriure el llibre. Havia d’entendre qui era, d’on venia. Va ser difícil fer-ho, passar tant de temps a Hondures, sense recursos i en un context tan inestable. Van intentar espantar-me per fer-me sortir del país, però em vaig quedar”, va narrar l’autora.

“El que he intentat fer és col·locar la vida i la mort d’una dona única, impressionant, una dona antiracista, anticapitalista, en el context en què ella va créixer i va viure, basada en moltes entrevistes, documents legals que em van proporcionar moltes persones a qui agraeixo. He pogut conèixer diversos líders de pobles indígenes dels Estats Units, ara que fa dos anys i mig que treballo allà, i molts coneixen Berta Cáceres. Ella era una esponja, el seu coneixement venia del seu poble”, va afegir Lakhani.

Segons l’autora, el llibre —escrit originalment en anglès— ha estat traduït a l’espanyol, a l’italià i properament al francès, amb l’esperança que la seva història, la seva lluita i el seu cas arribin a gent de tots els racons del món. “Espero que el meu llibre contribueixi una mica en aquesta lluita llarga per la justícia per a Berta, perquè avui, sis anys després del seu assassinat, els que van treure beneficis de la seva mort segueixen a la impunitat. La seva gent no abandonarà mai la lluita perquè es faci justícia”, va assenyalar.

Lluita revolucionària contra el patriarcat

A Berta i a Rosa Luxemburg, dues figures de diferents èpoques, però unides pel llegat revolucionari i per la fúria violenta d’un patriarcat que les va odiar, ens connecta l’epíleg del llibre La revolució ho és tot, la resta són minúcies. Un homenatge cubà a Rosa Luxemburg al centenari del seu assassinat, va apuntar la investigadora Yohanka León del Río, de Galfisa.

“Aquest és un llibre provocador, que es llegeix amb facilitat, aportant elements per reflexionar sobre els esdeveniments actuals tant del món com de Cuba”, va afegir.
Sota el segell de l’editorial de l’Institut de Filosofia i en col·laboració amb la Fundació Rosa Luxemburg, el text es distribueix gratuïtament a diferents espais i també es presentarà durant la Fira Internacional del Llibre de l’Havana, el proper abril.

La frase “la revolució ho és tot, la resta són minúcies”, inclosa al títol del llibre, és una expressió de Rosa Luxemburg en el seu text pràcticament pòstum sobre la Revolució d’Octubre, va comentar la compiladora.
Va afegir que el volum compta, en una primera part, amb notes sobre diversos llibres de Rosa Luxemburg: Reforma i Revolució, escrit el 1899; La Revolució russa; i L’ordre regna a Berlín, escrit el 14 de gener de 1919, poc abans de ser assassinada.

“Aquestes notes ens serveixen de guia i són una síntesi del que es trobarà en aquests textos de Rosa, de les disputes amb les tendències reformistes i conservadores en el moviment de la socialdemocràcia alemanya i els pensaments radicals de Luxemburg al voltant de la revolució.També ens ubica en el context on aquests pensaments van ser expressats”, va explicar León del Río.

Va esmentar que la segona secció del llibre és l’homenatge cubà a la lluitadora antimilitarista d’origen jueu polonès i compila diverses ponències presentades el 2019 en homenatge a  Rosa Luxemburgo. Entre elles, va subratllar la de l’acadèmica i directora de l’Institut de FilosofíaGeorgina Alfonso González, Feminisme, Marxisme i socialisme, del solipsisme al diàleg.

En aquest text Alfons fa referència a la significació del feminisme marxista i la necessitat de recuperar la seva tradició per al pensament crític i revolucionari.
“Com diu l’autora, des del feminisme marxista, seguint la tradició de les fundadores, entre les quals hi ha Rosa Luxemburg i Clara Zetkin, es denuncia l’arrel sexogenèrica de la crisi mundial, resultat de la legitimació del patriarcat en el procés de valorització del capital; a més de la dicotomia entre allò públic i allò privat i la denúncia de la violència”, va dir.

León del Río va citar un fragment que considera medul·lar del text d’Alfonso: “Les dones van radicalitzar les experiències socialistes del segle XX allà on van ser protagonistes del procés social, es van veure obligades a superar-se a si mateixes quant a la seva història i cultura tradicional, incorporant maneres de ser i pensar diferents. I, en aquest esperit, l’espai feminista s’inspira i es construeix”.
Una aspiració que ha compartit en els seus 10 anys de creada la Xarxa Feminista Berta Cáceres, als seus inicis anomenada Xarxa Ètica i Política del Moviment de Dones a Cuba, va subratllar la investigadora Yaíma Rodríguez Alomar, moderadora de la trobada.

“La d´impulsar el protagonisme de les dones des dels seus propis valors, la sororitat, les cures, el treball col·lectiu, el respecte a si mateixes, el compromís i també aportar des de la construcció d´una agenda feminista a Cuba”, va assenyalar.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Yohanka Leon del Rio, SemLac / La Independent

Yohanka Leon del Rio, SemLac / La Independent

Fotoperiodista. Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

There is no Event

També et pot interessar