CA / ES

Soledad Jarquin 2

Compartir

Tinc por

 OPINIÓ

Mèxic és un país de mort, una mort no “natural”, sinó una mort producte de l’odi, derivat alhora del poder. Aquí ens trobem les dones contra una paret imaginària construïda pel poder patriarcal i la seva misogínia.

Jo tinc por de viure en aquest país on la realitat supera tot allò imaginable. Una premissa que es demostra amb fets reals, tenen nom, i amb les xifres que cada dia es reciten des del poder i es publiquen com un ressò irremeiable, sense possibilitat de tornar enrere.

Un país on per a les autoritats no passa res, perquè pervivim enmig de la falta total de justícia que marca cada família on s’arrabassa la vida de les seves filles, mares o àvies i on des de les institucions governamentals se’ls calla, se’ls pren com boges, inadaptades.

Les xifres de la mort, una part de la realitat, revelen avui que el nombre de dones que pateixen un delicte de gènere, perquè són dones, tres de cada 10, segons les xifres oficials.

En els últims set anys, entre el gener del 2015 i el gener del 2022, el feminicidi ha crescut 135 per cent i 73.2 per cent les xifres d’homicidis dolosos de dones, al mateix lapse, dades del famós Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública .

Dit d’una altra manera, estem parlant de gairebé 24 mil assassinats violents comesos contra dones, la cinquena part, i només aquesta part, són considerats feminicidis (privar de la vida una dona per raons de gènere). Això revela que continúa la resistència per tipificar-los com a feminicidis, com si privar de la vida una dona no els fos suficient.

Tinc por de viure en un país on la violència familiar també augmenta. 99,1 per cent en els darrers set anys diu la mateixa font. Amb més d’un milió 300.000 delictes comesos durant aquest mateix temps. Traient els 17 mil 389 casos reportats al gener de 2022, tenim que de mitjana entre gener 2015 i 2021, es van cometre per dies més de 600 delictes de mitjana. Més el subregistre que es dóna per diverses raons, generalment per part de les autoritats.

Em fa por viure en un país on es cometen 46 violacions sexuals cada dia, sense comptar, com en el cas anterior, amb el subregistre de violacions sexuals no reportades davant de l’autoritat o que són culpabilitzades davant de les agències ministerials.

Em fa por saber que les dones no només enfronten la violència, sinó que la impunitat per aquests delictes és greu, tant que el sistema judicial mexicà, perviu entre parets florides pel masclisme i comença a fer pudor, perquè malgrat totes les lleis existents i els protocols d’actuació ministerial existents perquè les investigacions es facin “amb perspectiva de gènere”, res o gairebé res ha canviat.

Jo tinc por de viure en un país on la dita de les dones no hi té cabuda, es menysprea i es trivialitza, amb expressions com la dita pel president mexicà, Andrés Manuel López Obrador que mana al diable tot quan assegura que té altres dades.

I hem tornat als carrers aquest 8M per exigir justícia en tots els sentits, per exigir que es respectin els drets de totes les dones ia la ciutat de Mèxic, la capital d’aquest país, es prepara tres mil policies dones com si fossin a combatre allò que no es combat: la violència generalitzada i la violència contra les dones. Un exemple que seguiran en altres llocs, en altres municipis on sortiran a dir: ja n’hi ha prou!

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Soledat Jarquí Edgar. SemMexico / La Independent

Soledat Jarquí Edgar. SemMexico / La Independent

Fotoperiodista. Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

There is no Event

També et pot interessar