CA / ES

Foto 1 portada

Compartir

Ucraïna: ‘Les llavors no s’han de moldre’

Reflexions sobre la guerra i la connexió entre militarisme i patriarcat, des del feminisme pacifista.

No és fàcil reflexionar de manera conjunta sobre què fer davant la situació que travessa Ucraïna. Tot pressiona perquè, irremeiablement, ens vegem obligades a posicionar-nos en un o altre “bàndol”. Les postures són defensades amb vehemència en aquesta caixa de ressonància que són les xarxes i els mitjans de comunicació, alhora que es desqualifica i es degrada els que no coincideixen amb l’opinió pròpia. No trobem matisos, sinó interessos camuflats. No hi ha dubtes i preguntes, però sí molta afirmació i incoherència. Enmig de tant soroll, potenciat pel fet que la lluita s’està duent a terme amb la violència de les armes al terreny, però també amb la manipulació de la informació, enmig de tant atropellament, algunes persones intenten aixecar la mirada i prendre perspectiva per reflexionar sobre què fer per dirigir-se cap a la pau. Perquè si ens deixem arrossegar per l’espiral de violència i sense sentit, anirem cap al desastre generalitzat. I “les llavors no s’han de moldre”.

Foto 2 Ucrania

Ucraïna expressa una situació complexa. “Parlem d’ un escenari de greu impacte sobre la població civil, de crisi humanitària. Alhora, l’element nuclear és en el context i també observem impactes i mandats de gènere”, adverteix Ana Villellas (@ana_villellas), investigadora de l’Escola de Cultura de Pau. Ella és una de les expertes que va reflexionar sobre la guerra des de pacifisme, en una trobada proposada per WILPF Espanya (Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat) (@WILPF_Espana) dijous passat. “Com a mínim ens podem preguntar quins altres camins no explorats es poden posar sobre la taula”, argumenta.

“Hi ha dos eixos de tensió de disputes politicomilitars que ens han portat fins aquí: un eix format per Rússia i Ucraïna, i un altre per Rússia, els Estats Units, Europa i l’OTAN”. En tot cas, aquests actors “no han apostat per possibilitats en termes de construcció de pau”. Des de la fi de la Guerra Freda, la Unió Europea i l’OTAN “no han tingut la generositat de dissenyar una construcció de seguretat al marge del militarisme i la imatge de l’enemic”. Rússia, alhora, ha intentat mantenir un “tutelatge forçat sobre els països ex soviètics”.

Foto 3 ucrania

Alhora que les bales, s’han disparat els preus de les fonts d’energia (petroli i gas). I l’OTAN, la Unió Europea i els Estats Units han apostat per un increment de les forces militars i, en una decisió sense precedents, per l’enviament d’armament letal a Ucraïna. Els Estats Units van aprovar el pressupost de defensa més gran en la història del país, la Xina ho ampliarà en un 7% i Alemanya s’ha compromès a duplicar el seu. La lògica bel·licista i militar guanya terreny mentre “es converteix la població ucraïnesa en un camp de batalla”. Des del feminisme pacifista aquestes decisions es desentenen del context de fons i poden agreujar la dinàmica antagonista i l’impacte en la societat civil. El repte, segons Villellas, és “recuperar i posar al centre aquestes vides per sobre dels conceptes abstractes que porten a l’immobilisme”.

Tica Font (@ticafont), companya de WILPF Espanya i experta en economia de defensa del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, assegura que invertir les argumentacions militaristes i patriarcals no és fàcil, entre altres coses, pel tractament de la guerra per part dels mitjans i les dificultats a l’hora de promoure un diàleg i poder expressar postures que no segueixen les lògiques d’afrontament i de simplificació. “Hem d’evitar que se’ns manipuli” demana Tica Font, subratllant la necessitat de contrarestar el discurs bel·licista. L’experta lamenta les paraules de Josep Borrell davant el Parlament Europeu, quan va assenyalar que “quan un potent agressor agredeix sense cap justificació un veí molt més feble, ningú no pot invocar la resolució pacífica dels conflictes” i denuncia que per mostrar el seu pacifisme es li ha insultat, “a les pacifistes se’ns anomena toves o demagogues. Com contrarestar aquests discursos tan viscerals? Amb quin discurs sortim davant de la societat, la gent senzilla?”

Si bé és cert que les dinàmiques dels mitjans i de la mateixa societat no faciliten la comunicació amb matisos i profunditat, hi ha periodistes treballant des d’Ucraïna i des de les fronteres que l’envolten, documentant amb rigor la situació, des de la perspectiva de la defensa dels drets humans. Hi ha nombrosos exemples. I potser per primera vegada en un conflicte bèl·lic hi ha moltes periodistes al terreny, fent molt bé la seva feina. Recomanem seguir la cobertura que està fent Ebbaba Hameida (@Ebbaba_H) per a RTVE. I, sens dubte, les cròniques de Patricia Simón (@patriciasimon) per a La Marea (@lamarea_com). Aquí totes recollides.

Impacte de gènere

“Les guerres impliquen més violència, pobresa, inseguretat, vides trencades per a diverses generacions forçades a abandonar casa seva i les xarxes familiars, quedant en una situació de vulnerabilitat a la precarietat, la desigualtat, l’explotació i la violència sexual, entre d’altres, que afecta de manera desproporcionada a dones, menors, Tercera Edat, minories diverses, i persones amb discapacitat”, adverteix la Plataforma Cedaw-Istanbul-Beijing Ombra España en un comunicat on condemnen la guerra a Ucraïna.

Aquesta guerra i els processos que se’n deriven també tenen un fort impacte de gènere. Després de l’aplicació de la Llei Marcial, els homes ucraïnesos d’entre 18 i 60 anys han de quedar a Ucraïna i combatre. Així doncs, les dones són les que majoritàriament fugen, amb els nens i les nenes als braços, a països veïns. Segons les Nacions Unides, més d’un milió de persones ja han creuat les fronteres per escapar de la violència a Ucraïna i la majoria són dones i nenes.

Aquestes dones i nenes que fugen buscant refugi estan més exposades a situacions de perill durant conflictes i emergències, en què es disparen els casos de violència de gènere i explotació. El conflicte a l’àrea del Donbàs, que es va iniciar el 2014, ja ha tingut terribles conseqüències sobre les dones, tal i com denunciava un informe de les Nacions Unides el 2017, que recollia, entre altres dades, com milers de dones han patit violència sexual, com a mètode per torturar, maltractar, castigar, humiliar o extreure’n confessions. A més, a les supervivents de les terribles agressions sexuals comeses en el context del conflicte armat d’Ucraïna, sovint se’ls ha denegat la justícia i reparació, fet que ha fomentat la impunitat generalitzada dels responsables de les agressions.

Cristina Muñoz, directora d’Aliança per la Solidaritat-Action Aid España, ha manifestat la seva solidaritat amb la població d’Ucraïna i amb totes les persones forçades a fugir de la violència i ha subratllat que “com a organització feminista, ens preocupa força l’impacte que el conflicte tindrà en dones que s’enfronten a un risc més gran de patir violència, inclosa violència sexual, enmig de les dures condicions del desplaçament que està vivint tota la població”.

A més, el Fons Monetari Internacional ha assegurat que la crisi econòmica que colpeja la zona i que s’agreujarà i expandirà com a conseqüència de la guerra té més impacte sobre les dones.

Explorar vies no violentes

Carmen Magallón, presidenta de la Fundació Seminari de Recerca per a la Pau i presidenta d’honor de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat Espanya, apel·la a dues fonts d’inspiració per posicionar-se en aquesta escalada de violència. Les dones que el 1915, nou mesos després del començament de la I Guerra Mundial, es van posicionar a favor de la pau, fet que va ser l’origen de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF). I la frase “les llavors no s’han de moldre”, que és una forma molt vella d'”encoratjar la deserció”.

“Estan encoratjant a allistar-se i a combatre”, denuncia la feminista pacifista, però “les armes no ens salvaran”, sinó que “tornaran a submergir-nos en l’espiral de mort en què guanya el que té més armes però perdem tots”. Magallón adverteix que no es tracta de jutjar els que es defensen a Ucraïna, sinó de “visibilitzar i unir veus pacifistes”. “No tenim respostes amb la mateixa immediatesa que les armes”, però “hem de manifestar i donar visibilitat” a aquestes “veus dissidents”: als que opten per la deserció, a les protestes no violentes, a les iniciatives d’unió entre persones russes i ucraïneses, a la diplomàcia d’un altre nivell, a la població que diu no a la guerra. “Podem reclamar la participació de dones a les negociacions de pau, d’acord amb les resolucions de l’ONU, i organitzar una trobada internacional de societat civil perquè se senti la veu per la pau”, conclou.

En aquest sentit és destacable la valentia que demostra la població russa, manifestant el seu rebuig a la invasió d’Ucraïna, i el paper que les feministes estan tenint en l’articulació d’aquestes protestes no violentes. “Destaquem el paper clau de les dones russes a la Resistència feminista contra la guerra i donem suport el seu Manifest”, emfatitzen des de la Plataforma Cedaw-Istanbul-Beijing Sombra España.

Manuela Mesa, vicepresidenta de WILPF Espanya, planteja “molts dubtes” i lamenta que “quan un conflicte esclata totes les sortides són dolentes”, encara que assegura que “hem arribat aquí perquè la comunitat internacional ha acceptat fets gravíssims”. Mesa recorda que “fa anys que alarmem sobre les armes nuclears, però als instituts de la pau no se’ls escolta” i adverteix que, amb tots els dubtes i asimetries, una de les preguntes clau en l’anàlisi de la situació és “qui es beneficia d’aquesta guerra?: Rússia, OTAN, EUA, indústria militar…”.

Les feministes no només denuncien i s’oposen a la violència que assola Ucraïna. “El nostre suport als milions de víctimes d’altres conflictes “oblidats”: Mali, Congo, Etiòpia, Níger, Sàhara, Iemen, Síria, Líbia, Palestina, Afganistan, i un llarg etc.”, recorda el comunicat de la Plataforma Cedaw- Istanbul- Beijing Ombra Espanya.

Foto 4 ucrania

Les organitzacions també adverteixen del tracte diferenciat que es dóna a les persones que fugen de les guerres i de la violència i que arriben a Europa buscant refugi, segons siguin d’una nacionalitat o d’una altra, d’un o altre color. Aliança-ActionAid es mostra molt preocupada per l’augment d’informacions sobre casos de racisme contra la població negra d’Ucraïna, sol·licitants d’asil procedents d’orient proper o immigrants indocumentats a qui se’ls hauria negat l’accés a l’ajuda i el dret a travessar la frontera a la recerca de seguretat. L’organització recorda que totes les persones que fugen d’una situació de conflicte tenen el mateix dret de trànsit, segons la convenció de l’ONU, i exigeix a tots els països que respectin la llei internacional i els principis humanitaris.

Algunes organitzacions denuncien també la presència de xarxes de tràfic d’explotació i tràfic de persones actuant a gust sense cap control, i recorden que els estats europeus i la Unió Europea tenen en deure de protegir les dones i menors que fugen d’Ucraïna.

Participació de les dones en els processos de negociació i pau

Fins ara “la comissió negociadora la componen actors armats”, adverteix Tica Font, abans de defensar que “els acords els han de negociar la societat civil i les dones”.

Ucrania foto 5

Efectivament, en aquesta situació de conflicte “s’han d’implementar íntegrament els marcs normatius de protecció com CEDAW, el Conveni d’Istanbul i la Resolució 1325 sobre “Dones, Pau i Seguretat” i també, incrementar la participació de les dones als espais de decisió sobre la resolució dels conflictes i missions diplomàtiques”, exposen les organitzacions que formen part de la Plataforma Cedaw-Istanbul-Beijing Sombra España.

També per a Alianza-ActionAid, és fonamental tenir en compte que qualsevol solució diplomàtica al conflicte ha d’incloure dones i joves, i que el suport als moviments liderats per dones també és necessari per a qualsevol solució sostenible a la crisi. Les dones han de ser incloses en els processos de pau, que a més s’haurien d’orientar amb perspectiva de gènere.

Es tracta de revertir una situació que és assenyalada des d’organismes com l’Organització de les Nacions Unides (ONU): la participació de les dones en els processos de pau continua sent escassa i amb l’emergència del coronavirus la seva presència ha continuat minvant. Entre el 1992 i el 2019 només el 13% de les persones negociadores, un 6% de les mediadores i un 6% dels que signen els acords de pau importants al món van ser dones.

No obstant això, no és que les dones no hagin estat com a part activa en la solució de conflictes. Maria Villellas, de l’Institut Català Internacional per la Pau, exposa que les dones “han estat capaces de liderar experiències de diàleg en molts contextos de conflicte armat, així com post-bèl·lics, però hi ha hagut una manca d’esforços deliberada per integrar-les als processos de pau formals”. 

Foto 6 ucrania

Si algú vol conèixer més sobre l’acció de dones pacifistes, recomanem aquesta activitat.

Editatona virtual de dones pacifistes #9M

Una editatona o marató d’edició és una activitat en què diverses persones s’ajunten per crear contingut nou a la Viquipèdia, combatent la bretxa de gènere de l’enciclopèdia lliure i fent visible l’absència d’articles relacionats amb dones. Amb aquest objectiu i participant com un dels esdeveniments organitzats al voltant del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, des de Wiki Esfera us proposem participar en una editatona virtual per publicar biografies de dones pacifistes i activistes per la pau a Wikipedia. Aquest esdeveniment ens servirà, a més, per celebrar els 7 anys de la primera editatona que organitzem a Medialab Prado: «Editant juntes per visibilitzar-nos a Wikipedia».

Qui hi pot participar?

Aquesta activitat està dirigida a qualsevol persona interessada en visibilitzar a Wikipedia les vides i les contribucions de les dones a la Història. Així que, si vols fer els teus primers passos com a wikipedista, aquesta és la teva oportunitat. 

Información: Escriu a info@wikiesfera.org

Foto: arxiu d’AmecoPress i cedides per AI. 

Peu de foto: 1) logo de pacifisme; 2) WILPF; 3) Ucraïna, 2022, Fotografia de Pierre Crom_Getty Images AI; 4) Persones en un centre d’acollida a Mariupol AP Photo_Evgeniy Maloletka 5) Foto de les dues delegacions de negociació, la russa i la ucraïnesa.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Glòria López,AmecoPress/La Independent

Glòria López,AmecoPress/La Independent

Fotoperiodista. Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

There is no Event

També et pot interessar